El malalt del segle XXI
La salut és definida per l’OMS com l’absència de malaltia. Es parla de malaltia quan hi ha condicions corporals o mentals que causen dolor, disfunció o angoixa a la persona afectada o als del seu voltant.
La malaltia és, doncs, l’alteració de l’estat ontològic de la salut. Ergo, malaltia és l’antítesi de salut. Almenys, al món occidental, la majoria d’especialistes en medicina convencional i malalts (convencionals), hi estarien d’acord. Tots volem estar sans, alegres, vitals i en plenitud de forces el màxim de temps possible. No obstant això, des que naixem, comença un procés d’envelliment irreversible i d’oxidació de les nostres cèl·lules que ens conduirà, irremeiablement, a la mort. Això és així, i tots els intents per maquillar-ho només serveixen per distreure’ns del que és i serà. Un fet natural i un procés vital que tots compartim. Per això, ens cal una mirada més integrativa, més holística del que som i de com tractar el nostre estat de salut. Estar sa no és només el que ens diuen unes analítiques. Cada cop és més palès que ens cal tenir cura de les nostres necessitats físiques i emocionals. Per part dels professionals de la salut i per part nostra, sobretot. Els pacients, a part de malalts, som persones. I això, sovint, la malaltia ho distorsiona. Som un tot, fet de peces que unides en equilibri, ens porten a un bon estat de salut. I el nostre potencial guaridor és, sens dubte, el motor principal del qualsevol canvi. Per tant, reconeguem-lo i provem de viure la malaltia i la salut com una oportunitat de descobriment i millora personal.
Deixa un comentari