La màgia dels Solsticis
L’altre dia em vaig retrobar amb una amiga, l’Arena Tarrés, amb qui no ens vèiem des que teníem vint-i-cinc anys. Vam coincidir un estiu a Eïvissa. Cadascuna anava a l’illa a cercar-hi coses diferents. Jo necessitava passar un temps lluny de casa, sortir de la meva zona de comfort i deixar que l’aventura fes acte de presència a la meva joventut.
Mentre ens posàvem al dia, l’Arena em va explicar que ara es dedica al Feng Shui, entre d’altres coses. Com que a mi la filosofia oriental i l’astrologia m’interessen de fa anys, vam acabar parlant de la importància que els astres tenen a les nostres vides i de com vivim sense adonar-nos fins a quin punt ens marquen (i/o determinen). A les dues ens sorprenia com hem desconnectat d’aquest batec còsmic i universal i com vivim d’esquena a una realitat que, ens la creguem o no, ens influencia.
Aquest article, doncs, neix com a conseqüència del meu neguit per entendre el món, l’ésser humà, la realitat i el perquè de tot plegat (en honor al gran Quim Monzó).
I és que demà, dia 21 de juny del 2019, és el Solstici d’estiu. Molts ho sabem, ho tenim après i ho repetim. A Arenys de Mar, per exemple, en aquesta data hi té lloc, cada any, la fira del Solstici (se sobreentén que és el d’estiu). Tothom va a fer-hi la volta, a tafanejar què porten “els hippies” d’enguany, a comprar-hi un tros de formatge o algun embotit i a fer un toc a alguna de les terrassetes que inauguren la temporada d’estiu.
Però i el solstici: què és realment? Diu el diccionari que és “cadascun dels dos moments de l’any en què el Sol té la màxima declinació (distància angular) respecte a l’equador celeste. En el solstici d’estiu, el Sol es troba en la posició més septentrional (més al nord), és a dir, sobre el tròpic de Càncer. Físicament correspon al moment en què l’eix de rotació de la Terra es troba més pròxim a la direcció Terra-Sol”.Que els astrònoms del segle XXI segueixin prestant atenció a aquesta qüestió em genera certs interrogants, però el gran “neguit” em sorgeix quan penso que la majoria de mortals sabem que tenen lloc dues diades que es diuen Solsticis però no sabem què celebrem.Per això, he volgut que dos entesos en àmbits molt diferents fessin un breu article de la importància dels Solsticis, avui, a les nostres vides.
En Jordi Bilbeny, escriptor i investigador, expert en temes tan diversos com la censura d’estat, la toponímia ibèrica i els cultes arcaics, ens en fa una breu introducció i contextualització històrica. L’Arena Tarrés, per altra banda, ho fa amb una mirada més oriental, segons els principis taoistes de la polaritat yin i yang. Espero que els articles us facin copsar la importància que té aquest solstici. Un dia que, al llarg del temps i la geografia, moltes cultures han honorat i festejat. Els nostres avantpassats vivien aquest moment únic i especial i li donaven la importància que es mereixia, perquè era un moment en què sentien de prop la connexió íntima que la Terra (i nosaltres) mantenim amb l’Univers.
Molt bon solstici a tothom!
“Solstici, viatge anímic i transformació personal”
Hi ha dos moments únics a l’any que marquen la vida col·lectiva de les persones d’una forma especial: el solstici d’estiu i el solstici d’hivern. El d’hivern correspon al Nadal i ha quedat incorporat a la litúrgia religiosa cristiana i el d’estiu pertany al poble, que l’ha celebrat amb tots els elements d’una festa pagana. En tots dos casos festegem una relació especial i específica de la Terra amb Sol.
A l’hivern, mentre es dóna la nit més llarga, commemorem el moment en què el Sol torna a guanyar espai a la nit, ja que, a partir de llavors, les nits s’aniran escurçant de mica en mica fins arribar al solstici d’estiu, on celebrem el dia més llarg. Per la relació que els nostres avantpassats han tingut amb el Sol, al qual li deien «l’ull de Déu», s’interpreta que, per Nadal, reneix la divinitat o una de les seves manifestacions més potents. Això és molt evident. La tradició cristiana ha convertit la festa hivernal en la festa del naixement de Déu o de l’Infant diví, cosa que permet suposar un ritual iniciàtic dels infants. El pas de la seva vida materno-familiar, corporal i física, a la vida espiritual i còsmica. Això explicaria, per què, just tres dies després de Nadal, se celebra la festa dels innocents, on és permès a tothom fer de tot, com en les més clares celebraions de la cloenda dels rituals d’iniciació.
I si això és així per Nadal, també hauria de ser-ho per Sant Joan. Especialment perquè «Joan», que és una variant del terme èuskar «Jaun», vol dir «Senyor». Em sembla molt evident que mentre la festa d’hivern ha quedat marcada dins d’un ritual religiós cristià, amb tota la solemnitat que el culte oficial li ha permès, la festa d’estiu, no; ans ha quedat de ple domini popular i, en alguns casos, perseguida o anatematitzada per l’Església. Amb tot, el contingut religiós de la festa del solstici d’estiu és innegable, encara que sigui un contingut no catòlic. S’hi donen totes les traces d’una antiga celebració religiosa: el foc, la dansa a l’entorn del foc o simplement la dansa, el consum de drogues i alcohol i, en força casos, el sexe, talment un antic aplec bruixístic. I com els antics aplecs bruixístics, la festa durava tota la nit fins a la sortida del Sol. Llavors era permès, també de forma tan ritualitzada com inconscient, el primer bany: a mar o en d’altres espais d’aigua. Ara mateix, i com que conec que molt sovint els rituals d’iniciació seguien «el carro del Sol», és a dir l’òrbita solar, hem de relacionar tant el solstici d’hivern com el d’estiu amb una festa iniciàtica, en què el neòfit, desprès de l’embolcall corpori, seguia amb el Sol alguna mena de trajecte, per tornar a néixer a l’espai físic ja renovat i reconnectat amb l’Univers i amb la vida mateixa. Jo diria, després de molts d’anys de fer-hi voltes, que per Nadal naixem espiritualment amb el Sol, durant el mig any següent creixem, i que per Sant Joan eclosionem amb el Sol i celebrem la victòria del cos, dels sentits i de la potència de la vida.
“Temps de Solstici”
Els solsticis són les coordenades espaciotemporals del viatge que fa la terra al voltant del sol, un punt exacte en l’espai i un moment concret en el temps. És, per això, un dia que les bruixes i les persones de coneixement de moltes tradicions d’arreu del món han assenyalat i celebrat.
Ara, en aquest hemisferi, celebrem el dia més llarg, celebrem la llum: el Yang.En el conte del Yin i el Yang tot allò manifest es pot sintetitzar en dues expressions essencials. Com els dos pols d’una pila creen la electricitat; tot allò que existeix és creat per la dansa del Yin i del Yang. La dansa de la foscor i la llum, del Déu i la Deessa. En la respiració es manifesta en l’inhalar i l’exhalar, en la temperatura: la calor i el fred. El dia i la nit, el moviment i la quietud, gran i petit, anar i venir, donar i rebre… els dos moviments primaris: anar cap enfora i anar cap endins.
És un joc d’oposats que, al ser contraris, no generen conflicte (com de vegades ho entenem nosaltres) si no que generen la Vida i la Creació.
En el cicle anual de la terra al voltant del sol trobem manifestades les dues polaritats creadores: el Yin i el Yang en forma dels solsticis. El solstici d’estiu és el punt àlgid del Yang; el dia més llarg, el punt màxim de llum. Mentre que el d’hivern és l’altre pol: el Yin, la foscor i el fred.
Alineant-nos i entrellaçats amb la terra i els seus cicles, el solstici d’estiu ens recorda el moment vital de la natura i així, ens convida a vibrar i actuar d’acord i amb ressonància amb els temps.
El Yang és la llum. És el moviment en sí mateix. És l’anar de dins cap enfora, l’expressar, la creativitat, la claredat i el discernir. També representa el pare, l’autoritat, les lleis, els límits, l’ordre i la direcció.
Els temps del solstici són temps de reafirmar-nos, amb joia i fermesa, en la nostra direcció.Temps d’anar cap enfora, d’expressar i compartir. De manifestar els projectes que hem estat incubant al hivern i sembrant amb la primavera.És temps de celebrar l’alegria que, dels 5 elements xinesos, és pròpia de l’element Foc de l’estiu, del cor. I temps de celebrar i gaudir el compartir, venen els temps de la collita.
Joiós solstici d’estiu!
Respon a Anna Camprubi Torroella Cancel·la les respostes