Dibuixos animats i veganisme
Des que sóc mare he recuperat una mica la meva infantesa: he tornat a tirar-me per un tobogan, balancejar-me incansable en un gronxador i compartir estones de televisió amb el meu fill. I és mentre miro dibuixos animats que m’adono de la importància que té el món animal pels més petits: gossos espavilats a qui els passen mil aventures; gats còsmics inventors d’artefactes enginyosos; pollets antropomorfitzats; espècies amenaçades amb rols molt humans i un llarg etcètera massa extens de detallar ara.
Observo el temps que fa que molts adults hem perdut la connexió amb el món animal i com hem deixat de relacionar-nos-hi d’aquesta manera tan propera, una mena de pseudoamistat diària. Veig el meu fill i em recorda a mi, quan esperava arribar d’escola per veure les meves sèries preferides, les que compartien la vida amb mi. Des que naixem estem envoltats d’animalons: pelutxos, sonalls, figures de plàstic i sorolls d’animals de tot tipus.
El que em soprèn és, doncs, aquest passar pàgina tan inconnex. Com a molt, si tenim sort, conviurem amb alguna mascota real, a casa. Però aquest vincle tan especial, tan humà que teníem de menuts amb els nostres amics animals, serà un record d’infantesa. No m’estranya que cada cop més, el veganisme agafi força arreu del món.
Grups de persones en defensa dels animals, per un planeta més just i igualitari. Cal que algú ressituï els companys de jocs infantils perduts en l’oblit al lloc que els pertany. Algú que vetlli pels seus drets, per la seva dignitat. Els animals poden arribar a ser els millors amics de les persones. Qualsevol que comparteixi la vida amb una bestiola sap quant d’humana pot arribar a ser-ne la relació. Per tant, és hora de recuperar aquestes relacions saludables que tan ens omplien. Són fonts de benestar, d’intercanvi i, sobretot, són els nostres vincles afectius i emocionals.
Deixa un comentari