NÚRIA ROURA. “Aprende a vivir, aprende a comer” (2017)
Llegir el llibre de la Núria Roura m’ha fet reobrir una porta del meu passat que havia tancat fa temps. He reviscut moments dolorosos, difícils, portats molt en solitari durant una època de la meva joventut i que, afortunadament, un cop superats, m’han portat a ser la dona que sóc ara.
I és que, sens dubte, hi ha un abans i un després de la lectura d’aquest llibre que és una via directa al cor de l’autora. La Núria exposa totalment la seva vulnerabilitat, la seva faceta més torturada i malaltissa. No emmudeix cap dels trastorns que va patir, no se n’amaga ni avergonyeix de cap. Amb tota franquesa i naturalitat ens detalla situacions i sensacions que moltes dones hem viscut de forma semblant.
Potser els escenaris de cadascuna són diferents; els motius que porten a patir una alteració de la conducta alimentària també poden ser tan variats com persones hi hagi. Però el que ens uneix a totes les que, en algun moment, hem passat un trastorn de la conducta alimentària, és veure’ns reflectides en el que la Núria plasma amb paraules. A mi m’han ressonat moltes de les situacions que detalla; molta de la seva confusió i ganes d’autodestrucció també les vaig patir jo. I tantes dones que es deuen haver emmirallat en llegir el seu llibre (i les que s’hi emmirallaran, malauradament).
El que m’emociona de la Núria és la gran transformació que ha sigut capaç de fer. Imaginar que un dia va ser la protagonista del llibre em resulta increïble. I és que, avui dia, la Núria Roura és una dona que ajuda d’altres persones a trobar el seu equilibri vital a través de l’alimentació i el coaching de salut.
Ha creat un estil de vida propi que anomena SEN (Saludable, Energètic i Nutritiu) i ha format la comunitat #familiasen.
Quan algú ha viscut molt intensament, l’aprenentatge és, també, molt profund. I la Núria ha anat a fons amb la seva experiència vital: en les ombres i en la llum. Crec fermament que l’experiència és la millor eina de què es pot disposar per ser capaç d’empatitzar, d’entendre des del cor el que està patint l’altra i poder-lo ajudar en la seva metamorfosi cap a la sanació i equilibri.
I és que quan algú és dins del pou i tot ho veu negre és de gran ajuda que, qui se n’ha pogut sortir, et recordi que tot té solució i que és possible superar-ho.
L’autora ens proposa tota una sèrie de recursos que a ella la van ajudar en el camí cap a la recuperació de la seva salut (entesa com un tot holístic).
El llibre fa un recorregut per cadascun dels nostres pilars que cal cuidar si volem estar en harmonia amb nosaltres mateixes: la part física i alimentària, el cos mental, les nostres emocions, sense oblidar la nostra faceta espiritual.
Som un tot i cal anar digerint, de mica en mica, totes les nostres necessitats, fortaleses, debilitats, mancances, bagatges i inconscient, entre d’altres.
La Núria va saber transitar del dolor a l’amor. I si ella ho va fer, totes ho podem fer, de ben segur. Aprendre a alimentar-nos pot ser la primera passa d’un gran aprenentatge vital.
Diu la Núria: “Si jo he pogut, tu també pots”.
Deixa un comentari