Entrevista amb l’ABEL COLL, creador del festival Essencials
“La cultura no pot ser gratuïta. La gent ha d’agafar consciència que qui es dedica a la cultura també ha de viure, si bé intentarem que aquest cost sigui el menys possible per l’espectador.”
L’Abel Coll és fill de Sant Cebrià de Vallalta i actualment viu a Arenys de Munt. Es va formar al Col·legi del Teatre de Barcelona com actor però mentre estudiava es va adonar que el que li interessava més era el moment d’agafar un text i estudiar-lo fins el dia de la posada en escena.
En els seus inicis, va treballar d’ajudant de direcció d’alguns professionals de renom com la Carme Portaceli i en Calixte Bieito, entre d’altres.
També va fer d’actor diverses vegades però quan va fer el salt a la direcció, i darrerament a la direcció musical, ja no va tornar a pujar dalt d’un escenari teatral (almenys no per posar-se a la pell d’algun personatge).
L’Abel és un home de principis, amb les idees clares: té molt a dir i amb l’experiència que ja l’avala, sap com ho vol dir.
Sens dubte, Essencials és un festival únic, íntim, cuidat fins al més mínim detall.
Estic convençuda que el 2018 serà la primera de moltes edicions.
TN-Com és que un actor es dedica a crear i produir festivals musicals?
AC-Fa dos anys que em dedico a l’àmbit escènic però de la música. Arrel de la crisi, que en la cultura s’ha notat moltíssim, ens hem hagut de buscar molt la vida, els artistes (fent classe, infantil, espectacles de carrer, etc.). Actualment estic col·laborant amb les cinc Cases de la Música que hi ha al territori.
Sóc músic frustrat: toco la guitarra des dels 14 anys, molt autodidacta i una mica el piano, que vaig trastejar-ne l’època en què treballava de figurant al Liceu, on hi vaig fer més de vint obres.
En les pauses entre escena i escena, normalment feia dues coses: o em quedava al costat de l’escenari mirant com funcionava tot o anava a alguna de les sales que tenien pianos i el tocava.
TN-Una crisi que han notat, i molt, els músics.
AC-Els grups de música s’estan adonant que no es viu de vendre discos, com passava als anys noranta i el públic, quan va a un concert, ja té el disc. El que han de procurar és que quan vagin al seu concert, el seu directe els sorprengui i s’ho passin bé.
TN-I ara has unit les teves dues grans passions: la direcció escènica i la música:
AC-Combinar l’escena amb la música és la combinació perfecta per mi.
TN-Festivals en què has treballat:
AC-El Festival Essencials que ha nascut aquest 2018, el Molí de l’Esclop, festival de Caldes de Montbui i també vaig gestar el festival Nec de Calella (al far de Calella)
TN-I ara, Essencials: per què aquest nom?
AC-Per la part territorial, aquesta combinatòria de cinc municipis on volem portar-hi l’essència de cada grup.
Quan mirava què fer els caps de setmana a l’agenda de vegades no hi havia cap proposta cultural (en el meu municipi o en els de l’entorn) i d’altres setmanes hi havia tanta oferta que era impossible anar a totes.
Vaig pensar que voldria treballar perquè la gent tingués alguna cosa referencial: que del 14 d’abril al 16 de juny, qualsevol espectador d’aquests 5 municipis sap que el dissabte a les 9 de la nit té un concert que li queda a 10/15 minuts a un preu molt assequible, com són 6 euros. La qualitat musical del país és brutal i tinc com l’obligació d’explicar-la als meus conciutadans.
Hi ha 3 eixos principals artístics a la proposta: un, amb músics més consolidats, com Mazoni, Judit Nedderman o Joana Serrat; una segona línia com són Josep Maria Ribot o Dona Llop, més emergents i amb un o dos discos al mercat; i la tercera línia que aquest any treu una mica el nas només amb la Raquel Xiberta, que viu a Sant Cebrià i s’inclou dins l’àmbit de la cultura de proximitat.
TN-A més, els concerts tenen lloc a emplaçaments emblemàtics dels municipis, que no solen ser els escenaris habituals.
AC-Sí, volíem sortir dels llocs més habituals on es fa cultura. En el cas d’Arenys de Mar vam anar als jardins de Les Clarisses, a Canet, els jardins de Vil·la Flora.
TN-I el fet que sigui per primavera, a què es degut?
AC-Un dels motius per triar aquestes dates era per deslocalitzar. A l’estiu ja hi ha molts festivals musicals de referència. Nosaltres volíem que l’espectador sortís abans de casa i gaudís d’aquest clima mediterrani fantàstic que tenim.
TN-El format del festival, a més, és de molta proximitat:
AC-Sí, així és: la proximitat en el format és un dels requisits de la proposta: tindre els músics a un pam no els passarà normalment als concerts més convencionals.
TN-Hi ha un nombre d’entrades limitades?
AC-Sí, 100. Perquè si pugéssim d’aquesta xifra desvirtuaríem una mica la relació que volem que el públic tingui amb els músics.
TN-Com descobreixes els músics?
AC-Per la meva obsessió en l’àmbit musical, escolto molta música. I a banda d’això, una de les meves virtuts professionals, amb 15 anys que em dedico a l’àmbit escènic, seria tenir un sentit que em fa notar quan una proposta té “alguna cosa”. Una de les característiques comunes a les 10 propostes d’aquest any és que són molt personals.
TN-I el cartell tan impressionant que teniu, que sembla un quadre, qui us l’ha fet?
AC-Està fet per Joan Garau, un artista i dissenyador gràfic que sol treballar amb músics.
TN-Sou presents a les xarxes socials?
Tenim un canal de Youtube i hem comptat amb la col·laboració d’un gran càmera, en Jordi Rubio, i hem penjat alguns dels concerts i videus on es pot veure aquet ambient que volem crear.
https://www.youtube.com/channel/UCSPggeo7E8xUiB2GR_9Vn0g
Poso punt i final a l’entrevista amb ganes de música, de concerts íntims i de descobrir tot aquest potencial musical que tenim a casa nostra, a tot el territori. L’Abel ha estat potent, intens i apassionat amb el què explica i com ho explica. Com deia al començament, estic absolutament segura que seguirà gestant i creant propostes molt interessants.
La propera cita “Essencials” serà la propera primavera: preneu-ne nota!
“Els 365 dies de l’any hauríem de tenir la cultura molt a prop.”
Deixa un comentari