DARDER, Mireia. Nacidas para el placer. Instinto y sexualidad en la mujer.
Quan parlo d’estils de vida saludables em refereixo a tot un munt d’aspectes vitals que formen part de les nostres necessitats humanes. Com explico a l’Introducció de la pàgina web, en el Qui sóc jo, Terranúvol vol incloure tots els nostres cossos, des del més tangible fins el més subtil. Tenir cura de la nostra salut física és molt important, però no menys que la nostra salut mental, emocional i espiritual.
Mentre llegia “Nacidas para el placer”, escrit per la terapeuta gestalt Mireia Darder, anava pensant que en faria, sense cap mena de dubte, una ressenya per la web.
El sexe. Aix, el sexe! Com a dones, en podríem escriure un llibre, de ben segur, cadascuna de nosaltres. I és que qui no s’ha trobat amb situacions incòmodes? (per dir-ho suaument) o s’ha sentit dona-objecte, o no ha sabut com gaudir de la seva sexualitat (compartida o no) fins al cap de molt temps, de molt silenci i repressió?
Ja ho diu la Mireia Darder que, tot i que han passat diverses generacions des que el sexe era un gran tabú (malèfic, perseguit, assenyalat o cremat a la foguera) sembla que, estructuralment, encara hi ha moltes reminiscències i aspectes que han de veure la llum, normalitzar-se i sanar-se (tant en les dones com en els homes). “Nacidas para el placer” és molt més que un llibre sobre sexualitat i sobre la dona: és una anàlisi de les contradiccions i mals de la societat actual, la qual (segons Darder) ha arribat a un atzucac.
Es tracta d’un llibre mot assequible, tant pel que fa al format com pel contingut. Són 241 pàgines dividides en set capítols. En els primers hi fa un repàs històrico-antropològic força exhaustiu del paper de la dona i de la seva construcció social. Des del primer moment, Darder posa en el punt de mira quin ha estat el gran mal: el model patriarcal i tot el que ha comportat. Ens posa en antecedents de com els cultes arcaics a les Deeses van ser abolides pel culte al Déu Pare, a un món antropocèntric.
I és així com ens vam anar alienant del nostre cos, de tots els atributs femenins, per convertir-nos en dones més exigents, insatisfetes i buides. Hem perdut la connexió amb allò que ens feia poderoses: la relació amb la Terra, amb l’Univers, amb la nostra tribu, amb la nostra sexualitat i la sensualitat, i ens sentim dissociades.
Aquesta cultura de l’exigència ens ha portat l’esterilitat total (emocional, espiritual i física). Sense una bona relació amb tot allò que som no és possible tenir relacions sanes i enriquidores amb ningú altre. Cal anar cap a dins; cal fer un procés intern per tal de recuperar aquesta identitat usurpada. I sanar, sanar tot allò que arrosseguem, que carreguem de forma conscient o inconscient.
Potser moltes dones volen arreglar els efectes de tot aquest procés històric: una mala sexualitat amb elles i/o amb la seva parella; la falta de plaer, de sensacions i d’orgasmes; la buidor emocional, la falta d’il·lusió, etc. Però Darder ens recorda que el primer pas és sempre cap a una mateixa. És un procés únic i personal. Diferent per cadascú. Llegint el llibre segur que moltes us sentireu, com m’ha passat a mi, identificades amb els arquetips femenins que hem perdut i hauríem de resintonitzar i harmonitzar dins nostre.
El llibre ens fa aturar, silenciar-nos i estar atentes al nostre cos, a notar com ens sentim. Aquesta és l’única manera de recuperar la nostra autoestima, el nostre valor intrínsec, el nostre poder que no depèn de res ni de ningú.
Recuperem les ganes d’experimentar, de sentir, d’explorar! Connectem amb el nostre cos, amb la sensualitat, amb la lluna, amb tots els nostres atributs oblidats, menyspreats i silenciats.
És una mostra d’amor i respecte cap a nosaltres mateixes, primer de tot. I, com a conseqüència d’aquesta reconciliació personal, les nostres relacions podran ser més sanes, més vives i fèrtils.
Comença el viatge de les heroïnes!
T’hi sumes?
Proposta d’exercici:
Visualització de la Mireia Darder (extreta del llibre):
“Darrera teu visualitza la teva mare, somrient-te, i darrera d’ella hi ha la mare de la teva mare, que l’agafa de les espatlles i li somriu, també. I darrera d’elles, hi ha totes les generacions i generacions de dones que han fet possible que tu siguis aquí, viva. Sent com totes elles han transmès aquesta flama, la flama de la feminitat i de la vida. La tens ara a la teva mà i ets la portadora d’aquesta font de llum, benestar, plaer i vida. Tu ets l’encarregada de mantenir-la encesa i de transmetre-la a la resta de dones que han de venir”.
Deixa un comentari