IOGA I MINDFULLNESS a MATARÓ. Fundació Lotus Blau.
Quan tenia setze anys el ioga va entrar a la meva vida. Va ser una experiència que em va embolcallar. Vaig viure-la acompanyada de la meva mare i la meva germana. Era “el nostre moment”. Fèiem classe al matí amb una mestra que era un referent en el nostre poble de llavors, Argentona. En acabat de la classe, anàvem a fer un mos a la cafeteria del costat de l’escola i, per mi, el dia no podia començar amb més bon peu!
Guardo aquests records com uns dels més plaents de la meva adolescència, moment en què començava a desitjar volar pel meu compte, però encara m’aferrava, gustosament, al cordó umbilical familiar.
Després d’aquell primer contacte, en van venir d’altres, a moments diferents de la meva vida.I és així com, amb pauses i aturades, el ioga sempre ha estat present a la meva vida. Primer el vivia més des de l’aspecte físic, esforçant-me per ser més elàstica, més forta i fer les assanes igual que la mestra. De mica en mica, vaig començar a connectar amb el què el ioga m’oferia: estar amb mi, amb el silenci, ignorant la ment automàtica i concentrant-me a respirar, contant mentre sostenia la postura, tancant els ulls i no comparant-me amb els altres.
I així vaig anar a petar, fa uns anys, al Centre de Ioga Lotus Blau (Fundació Lotus Blau) de Mataró. No recordo com el vaig trobar però sé que m’havia enamorat de la seva façana, feta de fusta, en passejar-hi un dia per davant. Aquell aire oriental m’hipnotitzava cada cop que hi passava. I, finalment, m’hi vaig apuntar. Les classes de Hatha Ioga que vaig fer-hi van superar, amb escreix, qualsevol expectativa que pugués tenir. Hi havia un nivell tècnic impressionant! I així, de mica en mica, m’anava encuriosint el món del ioga i de la Fundació. Tant, que vaig fer una setmana de la formació de professors de Hatha Ioga que van realitzar. Va ser una època de la meva vida plena de canvis personals. De ruptures i presa de decisions. I el ioga, sempre era allà. Imagino que tots els que érem a la sala, practicant en silenci, volíem assolir un espai mental de pau. I en la pràctica, el trobàvem. Per això, uns quants anys més tard, he volgut fer un petit article-homenatge a la tasca que en David Urgeles (el director de la Fundació) i tots els col·laboradors, professors i voluntaris fan, de fa molts anys.
Espero que entre preguntes i respostes, us pugui arribar una mica de l’essència d’un projecte que sorgeix de la voluntat generosa d’unes persones que, amb el seu esforç i consciència, pretenen construir un món millor per tots.
Entrevista amb la Núria Buscà (NB), Professora de yoga i Coordinació, Estratègia i Sistemes d’Informació i Portaveu de la Fundació Lotus.
TN- Quan comença a crear-se El Lotus Blau?
NB- El Lotus Blau comença a EEUU (a cavall de Nova York i Colorado) abans de l’any 2000, quan en David Urgeles vivia allà i hi tenia una escola de ioga. En David tenia unes inquietuds i començà a fer projectes socials allà, a través del ioga: classes a presons, a escoles, etc.
TN- Com va ser que d’EEUU vau venir a Mataró?
NB- Als anys noranta, en David venia a Mataró de vacances, diverses vegades l’any, i hi havia un grup de persones interessades
d’ aprendre Ioga.
TN- On us vau instal·lar al principi?
NB- L’any 2001 es comencen les classes de ioga al carrer sant Joan, a Mataró. Es crearem tant la Fundació com l’escola de Ioga. El Lotus, però, llavors es deia Akasha Ioga Fundació, i ja era dirigida per en David.
TN- I els professors on es van formar?
NB- El 2003 un grup de persones properes a en David van anar als EEUU i es van formar com a professors, per en David. Posteriorment també van formar-se al Centre Sivananda.
TN- Creus que avui dia el ioga també s’ha contagiat de massa “titolitis”?
NB- En el ioga, en realitat, és l’experiència i el saber fer el que compta, no tant el títol.
TN- I com us vau organitzar, en un primer moment?
NB-Als inicis tot era treball voluntari. De mica en mica l’escola va creixent. En David seguia venint, puntualment, a Mataró i hi feia stages de ioga.
TN- I quan us vau assentar, finalment, al carrer sant Antoni, actual seu de la Fundació?
NB- L’any 2007 en David torna a Catalunya i s’instal·la al centre. És en aquell moment en què exploten tots els projectes socials.
TN- I de mica en mica, us heu anat professionalitzant.
NB-Sí, a partir que vam començar a tenir més recursos, es van anar professionalitzant les tasques que feien els voluntaris. Avui dia hi ha quatre treballadors.
TN- Què me’n dius del nom de la Fundació? Per què Lotus i Blau?
NB- El Lotus blau és la una flor molt espiritual, tradicionalment, que neix al fang, passa a través de l’aigua i surt a la llum. Ha de passar per moltes capes abans no veu la llum.
I blau perquè és la fase integral de Ken Wilber, un dels referents d’en David.
TN-El lotus és una cosa més que un centre de ioga. Teniu la intenció que qui vingui s’impliqui en els vostres projectes?
NB-No, no tenim cap intenció. Nosaltres fem unes coses que poden interessar o no. Et poden ressonar o no. Hi ha unes persones que fan una feina concreta i, si veus que això t’encaixa, fantàstic. Si no, res.
TN- Què és el Sanga?
NB-Som un grup de persones que es troben cada “x” per compartir filosofia, maneres de viure, autors, exercicis pel dia a dia, etc. És un grup com de recolzament, dins d’un treball.
TN-I el Dharma?
NB-És el cos d’ensenyances o filosòfic (el contingut) del que es parla en el Shanga.
TN- Tu que portes molt temps anant a les classes de Dharma, no es repeteixen, les ensenyances, quan algú comença, per exemple?
NB-He sentit la mateixa cosa mil vegades, però ja em va bé. Cada vegada ho veig diferent. Hi ha molts temes que mai en tens prou de sentir-los.
TN-I el G9, què és?
NB-Són 9 punts que es treballen aquí, com són el treball del cos, l’estudi, el treball social, etc.
TN- Tu has estat implicada al Lotus des dels inicis: com descriuries el procés personal que has anat vivint?
NB- Com un camí llarg, començant des d’un punt i anar fent. De fet, és com la vida de tothom. Comences fent ioga, potser vas a un retir, després notes que hi ha aliments que no et van bé; comences a voler aprofundir en coses que et passen. Una mica com li passa a tothom. La única diferència és que aquí tens l’oportunitat d’anar una mica més enllà en un mateix camí.
TN-Heu notat que des que feu els projectes socials ve més gent, a la Fundació?
NB-Cada cop més hi ha un interès més gran. Abans, la gent només venia a fer ioga. Però sí que notem que, inclús, a nivell institucional, tenen molt d’interès en el tipus d’entitat que fem.
TN-Ampliareu els projectes socials?
NB-Es van ampliant progressivament. No hi ha un full de ruta. Surten quan surten. És el cas del darrer projecte 9Bosc. Fa uns anys ja havíem fet recollides de brosses, però la iniciativa havia quedat aturada. Darrerament, ens trobàvem que quan fèiem retirs i anàvem al bosc a passejar, ens hi trobàvem molta brutícia. Vam pensar que podíem fer-ho més gros i va sorgir 9Bosc, convocant sortides obertes a tothom per tal de netejar el bosc.
TN-I la última ampliació de les vostres activitats ha estat amb la percussió i el Taiko. Què us va motivar?
NB-Tot va començar fa un any (2017). Quan fèiem les meditacions ens adormíem i, un dia, en David, va agafar un pot d’olives i va començar a picar.
Allò va anar evolucionant: de pots petits, vam anar a pots més grossos i, finalment, va arribar el Taiko. És un tambor originari d’alguns pobles japonesos que l’utilitzen per comunicar-se entre ells.
TN-La pensada d’en David va ser efectiva, doncs.
NB-En David és un catalitzador.
La seva manera de treballar no és gens directiva, si no, molts ja no estaríem aquí. És una manera participativa però, al final, tots reconeixem que hi ha una persona amb una capacitat organitzativa, directiva, uns dots de recursos humans molt potents.
TN-I heu començat a fer classes obertes a tohom?
NB-Sí, justament ara al setembre comencen. Trobareu tota la informació a la pàgina web que hem creat, amb els seus horaris corresponents:
Vaig sortir del Lotus amb ganes de tornar-hi. De seguir aprofundint en el ioga, la meditació i, qui sap si algun dia, dedicant una mica del meu temps a algun dels projectes socials que duen a terme, de fa anys, un grup de voluntaris que, de mica en mica, es va eixamplant.
Us animo a fer-hi un cop d’ull:
“El ioga no és una teoria, si no una pràctica de vida. A qui A quien jamás haya saboreado la miel, de nada le sirve que le digan que es buena, no lo entenderá hasta que la pruebe. Practica yoga y comprende por ti misma/o los beneficios que aporta”.
Swami Vishnudevananda
Deixa un comentari