NÚRIA COLL, directora de l’ETSELQUEMENGES i el COMOCOMO FESTIVAL
Fa anys que segueixo la publicació digital Ets el que menges i la seva directora, la Núria Coll.
Amb aquestes ganes de sentir en primera persona com va néixer aquest projecte meravellós (i que tanta falta feia en un mercat que era orfe de publicacions digitals sobre alimentació saludable i en català) vaig anar fins el despatx de l’EQM, a Barcelona, i em vaig trobar amb la Núria.
El dia que vam quedar s’estaven traslladant. Hi havia manobres, cables i soroll que donaven un aire caòtic a l’espai però, mentre parlava amb la Núria, curiosament, no vaig sentir res al meu voltant. Em captivava el seu entusiasme, la seva fermesa i convicció. La Núria és una dona amb un caràcter ferm, decidit, emprenedor i exigent. Es nota que li agrada la feina ben feta. Reconeix que va tenir bons mestres mentre feia de periodista a la ràdio o a la tele, els quals van marcar-la professionalment. I ara, tot aquest llegat traspua per tots els porus de l’Ets el que menges.
M’acompanyes a conèixer una mica més el seu projecte?
TN-Com comences a interessar-te per l’alimentació saludable?
NC-Molt de casualitat, perquè fa quinze o dotze anys no tenia molta sensibilitat però sí que és veritat que quan vas pensant en com t’has alimentat a casa i la importància que li han donat a l’alimentació (sobretot la meva mare), al final, quan et fas gran surt tot allò que has mamat a casa. Jo havia menjat com tots els nens i adolescents, res excepcional. A més, m’agradava molt menjar marranades però si que hi havia una presència brutal de verdura. El meu pare estava obsessionat, en el bon sentit, amb aquest tema.
A partir de l’adolescència en endavant (16 o 18 anys) vaig començar a tenir problemes d’estrenyiment i es van agreujar i van ser molt importants. Ningú li donava massa importància però a mi m’afectava moltíssim el dia a dia. Quan vaig fer-me més gran va anar a pitjor i això va coincidir amb l’inici d’Ets el que menges.
TN-I quina solució et donaven als teus problemes d’estrenyiment?
NC-Ja havia fet algunes coses del que avui es diu medicina integrativa: buscar alternatives a la medicina convencional i em va començar a interessar buscar més.
Xerrant molt amb l’Adam Martí sobre el vegetarianisme, la macrobiòtica va sorgir la idea de fer un blog. Treballàvem els dos a la ràdio i la tele i volíem explicar tots aquests temes. A partir d’aquí, vam passar del blog al web. D’això en fa vuit anys.
TN-Al principi compaginaves la teva feina com a periodista amb la d’engegar el nou projecte d’EQM?
NC-Vaig estar cinc anys a TV3 i, en paral·lel, dedicava tres hores a treballar a EQM, de 6 a 9 del matí. Després, vaig seguir a la ràdio i amb EQM fins que, finalment, vaig deixar les altres feines per dedicar-me plenament a EQM.
TN-I d’aquests anys treballant a alguns dels principals mitjans de comunicació de Catalunya quin aprenentatge en vas treure?
NC-Vaig tenir dos caps molt bons: en Bassas i en Carles Capdevila, que em van ensenyar moltes coses, com treure el millor de mi i coses que ni jo sabia que podia fer. Quan vaig passar la trentena en Bassas em va dir “sempre estàs volent trobar un director i arribarà un dia que també tu hauràs de tirar del carro”. Això em va portar a ser emprenedora. Tot això em va servir per aplicar-ho ara, com a directora d’EQM en un equip: treure el millor d’ells, del seu talent.
TN-Com van ser els inicis d’EQM?
NC-EQM ha tingut una evolució: primer érem dos o tres treballant des de casa nostra i ara tenim oficines (consulta nutricionistes i despatx). Mica en mica s’ha anat professionalitzant.
TN-I amb quines dificultats inicials us vau trobar?
NC-No en recordo massa perquè anàvem fent la revista que ens volíem trobar i els articles que hauríem volgut llegir a internet. Llavors no teníem cap web competidora. Vam començar molt ingènuament. Fins al cap d’un temps no vam tenir socis ni comercials. Això no va ser fins al ca d’un any o dos. En un primer moment no preteníem ni guanyar diners.
TN-Tu ets crítica, però, amb la situació laboral que patiu els periodistes.
NC-Els periodistes estem molt mal tractats, econòmicament parlant, i el que tenia claríssim és que tothom qui escrivís a l’EQM cobraria pels continguts. Això era una novetat en aquells moments en què la gent escrivia a internet i no cobrava per fer-ho.
TN-Per què creus que no es valora prou la feina de periodista?
NC-Hi ha inèrcies que han vingut per quedar-se i el Col·legi de Periodistes tampoc ens queixem prou. La crisi econòmica del 2007 ens va fer molt mal i el model d’internet actual també és un model molt complicat. Es molt difícil que els mitjans de comunicació sobrevisquin. El model D’EQM és com un petit miracle que hagi sobreviscut econòmicament i a veure quant dura.
TN-Quina és la vostra competència?
NC-Els nostres competidors de continguts periodístics vinculats a alimentació saludable són els diaris generalistes, ara mateix. La Vanguardia, l’Ara, per exemple, perquè tenim un target semblant.
I pel que fa a cursos online com a revista no tenim cap competidor però en canvi hi ha cuineres i blogueres molt potents que fan cursos online.
TN-Des d’un primer moment vau apostar fort pel català.
NC-Tenim molta cura del català perquè hi creiem molt i tenim aquesta mirada i és la nostra realitat. A més, també, on va millor el nostre negoci és a Catalunya. Va ser al cap de dos anys que vam crear el Soycomocomo.
TN-A part del format digital, feu una publicació en paper, l’Etsnen: com és?
NC-Perquè tenim una cosa romàntica amb els dissenyadors. Molta gent ens demanava que la revista EQM hi fos en paper però, en realitat, està concebuda com una gran hemeroteca. Per això vam treure un producte diferent sobre alimentació infantil que tampoc hi havia res al mercat, tan específica i en català. N’hem fet 3 edicions i ara hem tornat als orígens, i fem la revista EQM també en paper però en una tirada molt limitada només pels socis. Dos cops l’any els socis reben la revista amb reportatges inèdits.
TN-També publiqueu una agenda anual.
NC-Si, i aquest any el menú mensual serà proposat per un nutricionista o dietista diferent de l’equip d’EQM.
TN-Fa tres setembres vau engegar el ComoComo Festival. Com va sorgir aquesta iniciativa?
NC-Després d’haver anat anys a Biocultura i després d’un viatge a Califòrnia, a festivals del carrer, vaig veure que a Espanya no hi havia cap festival dedicat a la gent. Hi havia fires professionals però no festivals de públic final.
TN-I quin és el tipus de públic que ve al ComoComo?
NC-L’expositor que ve al Comocomo sap que el públic que se li atura no té res a veure amb el que va a Biocultura. Al Comocomo és el món que ve, el nou consumidor. A Biocultura hi va gent més convençuda i aquí, en canvi, ve gent més escèptica però que comença a fer una cistella barrejada, que els ous han de ser ecos encara que després vagi a una gran superfície, etc.
TN-Quina és la teva motivació personal per engegar tots aquests projectes?
NC-La meva obsessió és que cada vegada hi hagi més gent que conegui l’alimentació saludable, que no sigui un nínxol. Que per alguna cosa a Alemanya i a França la majoria de lleixes dels supermercats són Bio i aquí no passa. No en volem fer un gueto, volem que el gran consum i la gent, tota, conegui el món ecològic i saludable.
Per això vam voler fer-ne un festival de públic final (no professional) i intentar captar gent que no fos la de Biocultura. Un acte molt gros, al mig de Barcelona i gratuït i que sigui un festival.
Amb música, on la gent s’ho passi bé, on hagi menjar sa i bo i una àrea infantil molt potent.
TN-D’on sorgeix el nom COMOCOMO?
NC-Neix de la web en castellà, que es SOYCOMOCOMO.
EQM per nosaltres, és el millor nom de la història. Ens agrada molt perquè té el verb ser i, per tant, és un posicionament, una filosofia de vida però la versió en castellà que seria Eresloquecomes no va poder ser perquè ja estava patentat i registrat per una gent del Regne Unit. Vam haver d’inventar-nos un altre nom i va néixer Soycomocomo.
TN-I per què, aquesta vegada, el vau triar en castellà?
NC-Quan vaig tornar de Califòrnia i vaig constatar que no hi havia res de semblant a Espanya, vaig pensar que no em volia posar fronteres i que, tal vegada, primer el faríem a Barcelona i més endavant, a Madrid (tot i que és una idea que no està sobre la taula). Em va semblar simpàtic el nom Comocomo i, de fet, l’Andreu Buenafuente un dia em va dir que era dels millors noms per un producte que havia sentit en els últims anys. Si ho diu ell que té un cap molt creatiu, és que no està mal trobat.
TN-A banda de periodista i emprenedora, ets mare de tres fills. Com els transmets la importància d’una alimentació saludable?
NC-Els dos petits tot just ara comencen a menjar i amb la gran, que té quasi quatre anys, ara mateix, estem molt entretingudes tot el dia pactant. Comença a ser conscients dels inputs que venen de la societat: si la professora li dona galetes, no poden ser dolentes perquè les hi dona el seu referent, però en canvi la mare li diu que questes galetes fan mal a la panxa.
TN-Llavors cal arribar a acords.
NC-Ella sap que cada dia ha de menjar amanida i hi ha dies que s’hi troba millor i d’altres en què pensa per què no podria estar a casa d’una altra família on mengin cada dia macarrons amb tomàquet.
TN-Com has viscut la teva manera d’entendre l’alimentació infantil versus l’entorn escolar de la teva filla.
NC-Amb la meva filla hem anat a tres escoles diferents (entre les bressols i l’escola) i a tot arreu hem anat coneixent pares i mares. Algunes vegades he fet xerrades per l’AMPA perquè cada cop hi ha més mares sensibles al tema, però només cal veure el que porten per berenar quan van a buscar els seus fills a les 5 de la tarda.
Jo no soc talibana i no queda molt bé dir que m’agafen tots els mals quan ho veig, perquè estàs com culpant els altres pares i fent-los sentir malament dient-los que estan enverinant el seu fill, però ho he de dir. Veig moltes coses que no m’agraden i a vegades passo i d’altres, no.
TN-I com t’ho fas per suportar-ho?
NC-Moltes vegades marxo ràpid de la porta de l’escola perquè la meva filla no vegi tot allò i no siguin els seus referents. Una cosa que recomano molt als pares és no anar a comprar amb els nens. Jo mateixa he posat a prova la meva filla, ara que és més gran, i veig que als súpers, les marranades les posen a la mida dels ulls dels nens. Pots anar-li dient no i no però com que és molt pesat i, sobretot, no vull que vegi aquests referents, me l’emporto al mercat i, a vegades ni això, perquè en alguna parada li oferiran un caramel. Per tant, el millor és que arribi a taula, que es trobi el plat i que aquell vagi sent el seu referent. Sempre voldran marranades perquè al seu paladar els agrada el dolç, però tinc l’esperança que un dia, als vint-i-cinc, es trobarà menjant amanides perquè li sortirà allò que va mamar.
TN-Per acabar, m’agradaria fer-te una sèrie de preguntes breus. Diga’m un somni:
NC-Ser molt feliç i que estiguin molt bé de salut el meu marit i els meus fills. Estar molt bé com a clan, sempre i junts.
TN-El teu plat preferit:
NC-El que més m’agrada del mon i n’he de menjar cada dia són les pomes i les pastanagues. El meu plat preferit, segurament, seria una amanida.
TN-Un restaurant de Barcelona que no em puc perdre:
NC-El Celery d’en Xavier Pellicer, sense cap mena de dubte, és el millor restaurant saludable que hi ha a Barcelona. I un que no és saludable, però que les coccions són molt saludables, és un japonès: Kak-koy.
TN-Un producte de l’edició d’enguany del ComoComo:
NC-Heura, la proteïna de soja texturitzada que sembla pollastre.
TN-Un lloc on escapar-te:
NC-Calella de Palafrugell.
TN-Un pla familiar healthy:
NC-Healthy és 360 graus, per tant, jo et diria que aïllats, en una casa rural, a la natura, sense gaire inputs comercials, ni ludoteques ni parcs infantils; simplement les males herbes dels vorals i allà.
TN-Una lectura d’alimentació saludable:
NC-Qualsevol d’Annemarie Colbin
TN-Un article que t’agradaria escriure:
NC-Un que desmenteixi tota la gent que se’ns tira a sobre quan diuen que l’ecològic no és més saludable.
TN-El teu secret per mantenir l’estrès a ratlla:
NC-No en tinc cap i, a més, tinc estrès. Cuinar i estar amb la meva família em desestressa especialment perquè m’obliga a desconnectar de la feina.
TN-La Catalunya del futur com serà?
NC-Tindrem un consum massiu d’ecològic i, per tant, haurem de tenir molta cura dels productors a qui comprem. Si ara no llegim etiquetes i n’hem d’aprendre, en un futur en llegirem moltes i haurem d’aprendre qui ho fa bé i qui no. A l’ecològic s’hi està apuntant tothom i no per ser ecològic és saludable.
Surto del despatx de la Núria i de l’equip de l’EQM amb un somriure. Contenta de conèixer persones amb uns ideals clars que es materialitzen en empreses fetes per persones, amb valors sòlids i professionalitat. Em recorda per què vaig voler engegar, jo també, Terranúvol i m’emmirallo amb la seva tenacitat i energia.
Tots som llavors que anem escampant els nostres missatges arreu. Igual que, segurament, la filla de la Núria recollirà d’aquí uns anys els fruits que sa mare li ha sembrat, amorosament, dia a dia, Terranúvol anirà fent planter, al cor, ànima i ment de cadascun de vosaltres, que el llegiu i doneu sentit al projecte.
Informació útil:
Deixa un comentari