AticWear: roba de proximitat
Recordo perfectament la primera vegada que vaig veure un vestit AticWear. No coneixia, encara, aquesta marca però sé que vaig quedar-me mirant la noia que el vestia i em va encantar. El que no sabia llavors era que la noia en qüestió seria amiga meva, en un futur; l’Eve va ser, doncs, la primera persona a qui vaig admirar vestida d’AticWear. La seva personalitat encaixava amb aquella indumentària tan bonica i creativa, vaig pensar. Se la veia una dona “moderna”, amb gust pel disseny i un toc hippie. M’agradava aquella combinació (segurament, perquè em veia reflectida en aquella barreja d’estils).
El que tampoc sabia aquell dia és que em creuaria amb la roba d’AticWear uns anys més tard, quan treballava de cuinera a l’Escola Bressol d’El Rial, a la Vallalta. Una de les mestres coneixia les noies d’AticWear i va portar a l’escoleta peces d’altres temporades per si en volíem comprar. Confesso que em vaig emprovar totes les de la meva talla: faldilles, pantalons i samarretes. Tot m’agradava i se’m feia difícil decidir. El cotó era agradable, el patronatge realçava la meva silueta i els colors, m’enamoraven. Em sorprenia com no coneixia aquella marca tan flipant! Em van explicar que les dissenyadores eren dues noies de Sant Cebrià, on hi tenien el seu taller. Em va encuriosir que hi hagués una marca tan guapa, tant a prop i sempre més em vaig quedar amb les ganes de conèixer-les.
Va passar el temps i la meva vida va anar fent tombs personals i professionals fins que fa dos anys vaig començar el programa de Ràdio (a Ràdio Arenys de Munt) sobre estils de vida saludables. Quan les entrevistes van passar a ser gravades (al canal de Youtube) vaig pensar que voldria alguna marca col·laboradora per anar variant la meva indumentària. Dit i fet: em va venir al cap AticWear. Les vaig contactar i, de seguida, es van mostrar obertes i predisposades a col·laborar. I és que la Laia i la Marta, les alma mater de la marca, són així: dues dones precioses amb qui tot ha estat fàcil i senzill. Cada cop més sento que quan les persones fem allò que ens agrada i ens apassiona, estem en pau amb nosaltres mateixes. Així, quan treballem fent allò que ens emociona i no podem evitar de fer, l’alegria i la felicitat, impregna la nostra vida. I la Laia i la Marta viuen i treballen fent allò que més els agrada: fer la roba que els agrada vestir. La seva és la història de dues amigues que es van retrobar i van fer realitat el seu somni: viure del tèxtil, creant la roba que els agrada i que ha evolucionat, i madurat, amb elles, en aquests 15 anys d’aventura empresarial.
AticWear és roba de proximitat: dissenyada i feta al Maresme; amb tracte proper i fidel; a base de relacions humanes que s’han anat teixint amb el temps. És roba honesta perquè no venen fum: les seves col·leccions no enganyen; els seus valors no canvien amb les tendències o els interessos comercials i econòmics.
Si aquest Nadal heu de comprar roba, passeu per la web d’AticWear: estic segura que us enamorarà!
https://aticwear.com/ca/home
La Laia i la Marta, al seu taller
-TN: Qui sou les AticWear?
-LAIA: Som la Marta i la Laia, filles d’Arenys de Mar; som amigues des de l’Institut. Cadascuna va anar per la seva banda durant uns anys, fins que vam tornar a coincidir.
-MARTA: Vam començar estudiant disseny de moda a La Llotja. Ens vam retrobar i vam començar a treballar juntes fent els patrons i prototips per altres empreses, durant 4 anys. Després vam començar a fer fires de poble amb les nostres peces, que ja eren AticWear. I ara ja portem quinze anys treballant juntes.
-TN: I el nom, AticWear ve d’un àtic? (pregunto dubtosa)
-LAIA: (riuen) Sí, això ve de casa dels meus pares perquè vam començar treballant allà, a l’àtic de casa seva.
-MARTA: com que sonava bé i era curt: ens vam posar d’acord ràpid i vam triar aquest nom.
-TN: De mica en mica, vau anar creixent. Vau tenir, fins i tot, una botiga a Mataró, oi?
-LAIA: Ens vam anar animant i vam obrir la botiga fa 9 anys.
-TN: L’experiència com a dissenyadores amb botiga pròpia com va ser?
-LAIA: Veníem la nostra marca (tota la roba feta i cosida nostra). Era una botiga taller: compràvem el teixit, el tallàvem, el cosíem….però vam tancar al cap de dos anys.
-TN: Al final, vau tancar la botiga. Us va suposar una derrota?
-LAIA: El tancament ens va alegrar i entristir alhora.
-MARTA: Sí, no ens ho vam prendre com una derrota. Vam tancar i vam seguir, a una altra banda.
-LAIA: Les dues som dones de taller; sí que potser va ser un fracàs però ens va agradar perquè tornàvem a fer allò que més ens agrada, que és estar al taller.
-TN: I després de Mataró, què vau fer?
-LAIA: Vam començar a vendre a botigues que ens compraven les nostres col·leccions i, alhora, vam obrir la nostra botiga online (que és com seguim fins ara)
-TN: Quina és la vostra filosofia de vida (aplicada a l’empresa):
-MARTA: ens va costar molt entendre com funcionen les botigues i els seus tempos però al final, a mesura que trobàvem botigues a qui encaixava la nostra roba vam veure que no havíem de canviar la nostra essència AticWear, encara que la botiga no fos nostra i ens haguéssim d’adaptar una mica.
-LAIA: El tèxtil és un mon que ens agrada, no tant la moda sinó l’ofici: el patronatge, el disseny, els teixits i les dues ens complementem molt. Ens agraden uns certs colors, tenim una manera molt nostra de com ens agrada fer roba.
-MARTA: Ens agrada sentir-nos guapes i còmodes i amb els colors i formes que a nosaltres ens agraden.
-TN: Les tendències de la moda solen imposar-se cada temporada. Les seguiu?
-MARTA: És difícil sortir del que està de moda però ho adaptem a la nostra història.
-TN: Com us ho feu per obviar la moda i no fer només “el que està de moda”?
-LAIA: Busquem la tendència, ens n’informem però ens és una mica igual.
-MARTA: Sí, no la seguim i, potser, al cap d’un temps, la incorporem, adaptada al nostre estil.
-TN: Quan a una marca se la reconeix només en veure un dels seus dissenys podríem dir que és un èxit i, amb AticWear, això passa.
-MARTA: Sí, perquè la línia segueix bastant un estil, però ha anat evolucionant amb els anys, també.
-LAIA: hi ha peces que mirem de fa deu anys i ara no les faríem. Quan teníem botiga, per exemple, vam fer roba per nens, però era perquè nosaltres érem mares i la nostra marca evolucionava amb la nostra vida i necessitats. Després, per diverses raons, vam deixar de fer-ne.
-TN: Constato que no sou dones a qui agradi exposar-vos gaire (riem les tres) perquè aquesta entrevista ha costat molt fer-la. No us agrada massa ser el centre d’atenció, diria; més aviat us agrada anar fent, a les bambolines.
-LAIA: Sí, és veritat, que ens agrada més anar fent.
-TN: En què us inspireu per crear les vostres col·leccions?
-LAIA: La inspiració és constant. Al llarg de l’any anem recopilant idees de mil històries que ens agraden.
-MARTA: No és que diguem: ara vaig a fer aquesta col·lecció i vaig a inspirar-me en aquesta idea; no, no ho hem fet mai.
-LAIA: guardem moltes idees, al llarg de les col·leccions.
-MARTA: I en recuperem d’altres temporades i les readaptem.
-TN: Per això hi ha un estil, una línia que marca molts dels vostres dissenys.
-LAIA: ens fixem molt què ens ha mancat la temporada anterior i què ha funcionat molt bé (ens ho fan saber les botigues) i en prenem nota. Sabem, per exemple, que el color que més triomfa és el negre.
-TN: jo pensava que AticWear eren colors combinats amb negre o d’altres de bàsics.
-LAIA: Sí, però no. El color que més ens triomfa és el negre. Això sí, sempre procurem que tingui textura, detalls i un toc de color. Amb els anys ens hem adonat que hem de tenir color perquè fa la botiga i dona varietat a la col·lecció però, en general, les nostres clientes escullen el negre.
-TN: Per tant, AticWear és molt negre, també, per moda, per demanda de les clientes o perquè us agrada?
-MARTA: perquè nosaltres vestim molt de negre, també; és el que dèiem que, en el fons, la marca fa ressò dels nostres gustos.
-LAIA: Per tant, totes les nostres col·leccions, darrerament, sempre tenen el negre: tots els models tenen la seva versió en negre.
-TN: Quin seria el vostre target, el client a qui us adreceu?
-LAIA: A una dona de 25/30 anys i cap amunt.
-TN: Les males llengües diuen que AticWear és car. Què els respondríeu?
-MARTA: El teixit, el tall, la confecció i les fornitures: tot és del Maresme. Per tant, els costos són molt diferents que si te’n vas a la Xina.
-TN: No us heu plantejat mai anar-hi?
-LAIA: No, perquè això forma part dels nostres valors. La persona que més valorem, des que vam muntar l’empresa, és qui ens ven els teixits, que ens cuida molt i ens tracta súper bé i jo li vull seguir comprant teixit tota la vida!
-MARTA: Sí, tenim una relació amb els nostres proveïdors. Per nosaltres és important fer-ho aquí, ens és còmode i l’únic que no és, és barat.
-TN: Tampoc us ha estat un impediment per tirar endavant, no?
-LAIA: No, mai. Igual que ens han dit que és car, també ens han dit que és barat.
-MARTA: Qui valora que les coses siguin fetes aquí, ja ho sap. Que sigui de qualitat, també ho valoren.
-LAIA: Potser no em puc permetre que tot el meu armari sigui AticWear però hi guanyes en qualitat (de teixit, de confecció).
-TN: Amb la tecnologia i l’auge d’internet, l’e-commerce comença a ser indispensable per qualsevol negoci. Us ha costat adaptar el vostre model de negoci?
-LAIA: La botiga online és complicada perquè la roba és molt difícil de vendre: falta el tacte i emprovar
-MARTA: Sí que hi ha clientes que ens compren per internet, sobretot, les que ja ens coneixen o les que viuen lluny. Ara, per exemple, tenim dos punts de venda al País Vasc i dos a Madrid. Les qui ens coneixen de la botiga i ens segueixen a xarxes, també ens compren per la botiga online.
-TN: Imagino que ser emprenedora a vegades és com ser una superwoman….
-LAIA: La Marta i jo ho portem tot, de l’empresa. El tema de les xarxes socials, però, no ens agrada gaire perquè ens ocupa molt temps però sabem que s’ha de fer i ens hi posem.
-TN: Sempre heu treballat pel vostre compte?
-LAIA: No, no, abans d’AticWear vam estar uns anys treballant per altres empreses.
-TN: I què us aporta de bo ser autònomes?
-LAIA: No he viscut la maternitat treballant per una empresa però la llibertat de treballar, estant a casa, és brutal. No hi ha diners que ho paguin. Quan s’ha de treballar es treballa i es treballa molt. Però si un dia has de fer de mare o tens alguna urgència, només passem comptes entre nosaltres.
-TN: Com feu el balanç anual, a la vostra empresa?
-LAIA: La Marta i jo valorem cada final de temporada (cada mig any), i mirem què podem millorar.
-MARTA: Necessitem créixer però no fem volar coloms. Depenem molt de les botigues i, avui dia, tan aviat n’obren com en tanquen. Avui tens cinc botigues i demà, dues.
-TN: Abans dèieu que us ho feu tot: fins i tot la part comercial?
-MARTA: No, això no. Tenim una comercial perquè no donem més de si
-LAIA: Necessitàvem algú que dominés el tema i es dediqués a buscar-nos botigues on vendre.
-TN: Com és un any AticWar?
-MARTA: Fem dues temporades: tardor/hivern i primavera/estiu. Sempre anem una mica tard perquè notem que les botigues posen la roba de la següent temporada massa d’hora.
-LAIA: Al setembre presentem la temporada d’hivern a les botigues i durant dos mesos treballem en la col·lecció. Des que la dissenyem, l’enviem a producció i l’entreguem a la botiga. I al gener entreguem la temporada de primavera/estiu.
-TN: Quina és la part més entretinguda del procés de creació d’una col·lecció?
-LAIA: El teixit ens el fa expressament per nosaltres. Cada color, també, és fet nou cada temporada, s’han d’estudiar, fer les proves del tint, provar-lo…I tot això comporta bastant temps.
-TN: Quina és la fórmula per ser empresàries i mantenir el bon rotllo? Us repartiu les tasques?
-LAIA: No, no ho hem fet això però si haig de respondre’t, diria que jo sóc la tecnològica.
-MARTA: Doncs jo soc la de la màquina! Ha ha ha…Ens hem repartit la feina perquè ens ha sortit, naturalment, no perquè ens hàgim obligat a fer res.
-TN: Quin es el moment que més us agrada de la vostra feina?
–MARTA: Quan ja tenim estructurada la col·lecció amb els dissenys, que és quan ja esta bastant decidit tot; llavors, respiro.
-TN: Us imagineu tenir la vostra marca i treballar soles?
-MARTA: No; a mi, només cosir o dissenyar, m’avorriria i fer-ho sola, encara menys..
-LAIA: Jo no sé estar sola. No vaig sola ni a comprar! Si fins i tot anem juntes de vacances!
-TN: Parlant d’estils de vida saludables. Com gestioneu els pics d’estrés, que deuen haver-hi al llarg de l’any?
-LAIA: Quan ella salta jo la paro i viceversa.
-MARTA: Intentem arribar a casa, sense la motxilla plena. Ho parlem tot, al moment.
-TN: Us autorregaleu algun premi, quan acaba la col·lecció?
-LAIA: No, no ho fem mai, però ens has donat una bona idea (riuen les dues).
-TN: Si poguéssim tirar enrere en el temps, us tornaríeu a embarcar en aquesta aventura empresarial?
-LAIA/MARTA: Sí (sense vacil·lació).
-MARTA: A vegades fem la conya que no ens veiem amb 60 anys cosint roba per dones de 25.
-TN: O sigui que, segurament, AticWear seguirà evolucionant amb vosaltres…Llarga vida a AticWear, doncs!
Deixa un comentari