Tots els llocs em recorden a tu (2013), Columna Edicions.
Fa temps que lleixo la revista digital sobre salut Ets el que menges. La seva creadora, la Núria Coll, és periodista de professió i una apassionada de la vida saludable. La Núria ha estat, també, la creadora del primer festival d’alimentació saludable de Catalunya: el ComoComo Festival, que té lloc al mes de setembre al Moll de la Fusta de Barcelona. Així és que després de tant seguir les iniciatives de la periodista, tenia ganes de conèixer-la una mica més i entrevistar-la. Per parlar de la revista, del festival i, sobre tot, d’ella com a persona que opta per una alimentació saludable, ecològica, sostenible i justa. Ja tenia clar com enfocaria l’entrevista i, mentre la preparava, vaig saber que, a més de tot el que ha anat creant i regentant, també va escriure la seva primera novel·la amb Columna edicions, l’any 2013, i porta per títol: Tots els llocs em recorden a tu.
Som al mes de setembre i s’acumulen les preinscripcions, els nous cursos i reprenem les obligacions i els horaris. Queden enrere les migdiades estiuenques, els vermuts llargs, sense pressa per dinar i el dolce far niente. I jo, va i ara, m’enganxo a una novel·la que, ben bé, hauria pogut ser la lectura d’aquest estiu. La vaig rebre fa uns dies i automàticament vaig pensar: “No, ara no me la puc llegir, que tinc massa lectures obligatòries, aquest inici de curs”. Però, va ser començar a fullejar-la i no poder parar. Quan vaig llegir que la descrivien com: “De què parlen les dones de 30 anys a les seves converses de whatsapp”, vaig pensar que, tal vegada, seria una mica naïf i no m’hi sentiria gens identificada (més que res perquè estic a la trentena molt pels pèls!). I no! La veritat és que m’he vist reflectida en moltes de les anècdotes, pensaments i situacions que s’hi descriuen.
El fet que hagi d’entrevistar properament la Núria Coll ha estat un motiu important per saber com escriu i traspua la seva personalitat en el text. M’agrada conèixer les persones que entrevisto. No només m’interessen els seus projectes. M’agrada el cara a cara: els gestos, les expressions, l’energia que em desprèn l’entrevistada i fer-ne jo el meu retrat personal posterior. La frase amb què he començat la sinopsi del llibre parla de tot allò que decidim deixar passar a la vida; de tots els “nos” que diem i dels “sis” que callem. Ahir mateix, parlant amb un amic del món de l’empresa, em deia que en tot negoci, des dels seus inicis, en el pla d’empresa, es tenen molt clares quines decisions no es prendran. I és que els negocis no són més que una prolongació del que som nosaltres, no?
Sovint ens enfoquem molt en allò que volem. I, en canvi, no investiguem què és el que no volem a la nostra vida. Un exemple: quan busquem feina, tot sovint, acabem agafant una oferta que no és la que més desitgem, però el factor econòmic (i la por implícita que ens comporta) fa que agafem la primera oferta que ens diu sí. I, segur que molts us hi heu trobat, a la llarga, aquella feina no us omple, realitza ni satisfà i….tornem a buscar feina! Però, és clar, si no fem aquest instant de silenci dins nostre, preguntant-nos si allò ho volem o no; donant-nos l’oportunitat de dir NO, com sabrem on volem anar a la vida per ser felices? A Tots els llocs em recorden a tu, parla també de deixar anar. Segur que a moltes us ha passat, com a la protagonista del llibre, la Sus, que heu deixat d’anar a llocs que ens recordaven molt a alguna parella anterior. I, en el llibre, aquesta frase hi té una doble lectura: primer de dol i, després, d’enamorament. Si llegiu la novel·la ja m’entendreu.
Sospito que la Sus és molt probablement l’alter ego de la Núria Coll. Les dues són periodistes, treballen a la ràdio i la TV; són urbanites, molt de Barcelona; els agrada cuidar la seva alimentació; són vitals, optimistes, culturetes i emprenedores. Una mica com m’imagino la Núria Coll. Fa uns dies vaig tenir el plaer d’entrevistar-la. Si vols saber com seguirà aquest post només has de clicar i seguir llegint l’entrevista que li vaig fer:
http://www.terranuvol.cat/2018/10/15/nuria-coll-directora-de-letselquemenges-i-el-comocomo-festival/
Al llarg de la vida (professional) són més importants els “nos” que diràs que no pas els “sís”. No diguis sempre que sí. Un no a temps pot ser una gran victòria”
Àngela Pons (pàg.104)
Deixa un comentari